Testimonis 5è aniversari 

Càpsula 1 Rosario, filla de l’Ana, resident

“El problema que va començar a tenir la meva mare amb l’Alzheimer era quedar-se sola. Aquí ha creat el seu món i el seu cercle de confiança.

Per la nostra feina no podíem estar amb ella tot el temps i havíem de contractar molta gent diferent i en diferents horaris.

És el centre on volíem tenir-la, al centre de les famílies, sempre a prop.”

Càpsula 2 Juanjo, fill de la Raimunda, resident, i la seva jove

“La residència és casa seva i el personal forma part de la seva família.

Valoro la connexió i l’empatia que teniu amb ells. La connexió directa i diària amb vosaltres.”

Càpsula 3 Carmen, filla de la M.ª Dolores, que va ser resident

“La meva mare venia del sociosanitari i allà era incapaç de caminar amb caminador i agafar la cullera per menjar. Als pocs dies d’estar aquí caminava amb caminador i fins i tot menjava sola.

Va ser una de les primeres en venir. Quan la COVID fèieu l’impossible perquè poguéssim tenir contacte amb ells, encara que fos a distància de dues taules, fins i tot fèieu videotrucades.”

Càpsula 4 Mercedes, filla del Pedro, resident

“Moments especials que recordo són la interacció del meu pare amb l ´hort. Encara que ell hagi crescut en un poble, no és de camp, però per ell són coses que li recorden el passat com reconèixer uns tomàquets, unes bledes…

La ubicació de la residència és magnífica per a tot, podem sortir al parc, passejar de seguida pel centre de la ciutat.”

Càpsula 5 Candelaria, resident, i els seus fills Juan José i Senén

“La meva mare va tenir un accident cerebrovascular que va generar un problema molt seriós cognitiu relacionat amb la parla… veiem que va evolucionant i recuperant a poc a poc aquesta coherència entre el que intenta dir i el que explica que era difícil.

La veig feliç, tranquil·la i que no li manca de res perquè això són coses que es veuen.”

Càpsula 6 Sara i Celia, filles de l’Elvira, Ana, germana del Juan i Carmen, dona del Pepe, que van ser residents

Sara: La veritat és que la residència és com una Torreta amb una gran família i ens hem sentit molt acollides per tothom. Estic amb una pau i una tranquil·litat que només puc donar les gràcies.

Ana: És com una gran família i la família la feu vosaltres amb una base que és el que compta i que creix.

Carmen: El poder donar un cop de mà amb els residents, fer amistats i riure amb ells, és tot un conjunt de coses. Jo estic molt contenta i ho recomano a tothom.

Celia: Un equip immillorable, ens sentíem com a casa si veníem i vèiem la nostra mare feliç i tots els companys amb un somriure.

Càpsula 7 Ana, usuària del Centre de Dia, i la seva filla Rosario

“La meva preocupació al principi era que ella s’adaptés i jo fos capaç de deixar anar les amarres.

Pensava que pel fet d’estar en una residència o centre de dia la relació seria freda, de hola sí bon dia, de porta-la i recull-la, i la veritat és que és parlar com si fóssim família i preocupar-se per les coses, aconsellar-me, i si de vegades tinc algun problema per alguna cosa, pregunto i demano consell.”

Càpsula 8 Antonia, resident, la seva filla Inma i el seu gendre

“A mi em preocupava que estigués bé, i ho està; que estigués neta, i ho està; que estigués contenta, que tingués participació, que estigués amb gent i animada. Estem contents, tenim confiança i la trobem a gust, tot positiu.”

Càpsula 9 Santiago, fill de la Maravillas, que va ser resident

“La meva mare ja no podia estar a casa per les seves circumstàncies físiques i mentals, i ja havien vingut dues vegades els bombers a apagar el foc de la cuina.

Fer activitats, cantar, estar amb altres persones, ens va suavitzar la situació, i a casa estan molts cops veient la televisió en soledat .

L’afecte que doneu a la gent gran, abraçar-los, fer-los petons, això és molt significatiu perquè es recarreguen i els dona alegria.”